Treball sobre el Krav Maga

Treball que va realitzar la alumna Irina Abad, Practicant nivel 5 de Krav Maga Badalona


Aquest treball tracta sobre el Krav Maga, una defensa personal que s'ha estat estenent arreu del món durant els últims anys. Aquesta defensa personal està qualificada com una de les més efectives contra possibles contratemps en la vida quotidiana.

Es parlarà de les diferències entre el Krav Maga i altres arts marcials com el Judo, el Karate, el Muay Thay o la Boxa. Es mostraran les diferències físiques i mentals entre l'abans i el després de la pràctica de krav Maga i finalment es realitzarà una anàlisi del desenvolupament de les persones que fan krav maga amb la societat.


Que és exactament el krav maga? On va començar? El krav maga ens aporta beneficis per a la nostra vida diaria? Ens sentim més segurs? Aquestes són algunes de les preguntes que m’han permès desenvolupar el treball.

La motivació per començar aquest treball ha sigut el veure als meus tiets arribar a convertir-se en experts en aquesta defensa personal. A partir d'això hem va sorgir la pregunta: Al començar eran igual que ara o el fer krav maga els ha fet canviar en alguns aspectes?

 

Els objectius del meu treball són:

●     Descobrir l'origen del Krav Maga.

●     Veure les diferències entre el Krav Maga i altres defenses personals.

●     Analitzar l'evolució tant física com mental de les persones al practicar krav maga.

●     Estudiar si existeix cap relació entre practicar krav maga i l’augment de l’agressivitat.

●     Comprovar la relació entre el krav maga i la manera de desenvolupar se amb la societat.

●     Estudiar quines són exactament les capacitats físiques que el krav maga aporta.

 

HIPÒTESIS:

●     El krav maga millora l’atenció sostinguda, l’agilitat mental i la visió perifèrica.

●     El fet de practicar krav maga no fa que les persones siguin més agressives.

●     La agilitat augmenta al practicar krav maga.

●     Les persones prenen mes conciencia dels perills i les situacions de risc al practicar krav maga.

●     El krav maga aporta més seguretat i confiança.

BLOC 1 - ASPECTES TEÒRICS

●     CARACTERÍSTIQUES I HISTÒRIA DEL KRAV MAGA

●     COMPARACIÓ DEL KRAV MAGA AMB ALTRES DEFENSES PERSONALS

●     VISIÓ PERIFÈRICA

●     ATENCIÓ

●      AGILITAT

●     AGRESSIVITAT

 

1. HISTÒRIA I CARACTERÍSTIQUES DEL KRAV MAGA

 

1.1 Origen

Per a explicar l'origen del Krav Maga seguirem la vida d'Imi Lichtenfeld, que va crear el Krav Maga per la necessitat de milers de jueus de defensar-se davant els atacs antisemites dels nazis en la segona guerra mundial.

A mitjans dels trenta, la vida va començar a canviar a Txecoslovàquia. A causa de la influència de moviments similars a Europa Central, van sorgir faccions feixistes i antisemites dedicades a pertorbar l'ordre públic i perjudicar la comunitat jueva. Imi es va convertir en el líder d'un grup de joves jueus, la majoria dels quals havien practicat boxa, lluita o aixecament de pes, el principal objectiu del qual era impedir que les bandes antisemites entressin en el barri jueu i fessin estralls.

 

Entre 1936 i 1940 Imi va participar en infinitat d’enfrentaments amb els grups antisemites, tan sol com en grup. Va mantenir a ratlla en nombroses ocasions a enfadades multituds de centenars i fins i tot milers de persones de Bratislava i els seus voltants, que pretenien entrar en el barri jueu.

Són incomptables els incidents que van tenir lloc en aquest període. Van ser tants que van aconseguir modelar el cos i la ment de Imi, li van fer abandonar la seva condició d'esportista per a convertir-se en un expert en lluita cos a cos.

Després d'oposar tal resistència, Imi en 1940 va haver d'abandonar la seva llar per a aconseguir escapar dels nazis als quals ja era impossible aturar. La seva destinació va ser Israel, llavors anomenada Palestina. A Israel Imi es va unir durant un temps a la Legió Txeca que va estar a les ordres de l'exèrcit Britànic en la Segona Guerra Mundial.

 

Després de la seva retirada de la legió Txeca Imi va entrar en un grup de resistència anomenat Hagana, l'organització anterior a les Forces de Defensa d'Israel.

 

En 1944, Imi va començar a entrenar a lluitadors israelians en les àrees que millor dominava: la preparació física, la natació, l'ús del ganivet i la defensa contra atacs amb arma blanca, formant així diverses unitats d'elit. Mitjançant l'entrenament dels seus alumnes i la constant pràctica de la defensa personal, que el mateix havia perfeccionat, es va anar formant la base del que ell va anomenar Krav Maga.

 

En 1948, coincidint amb el naixement de l'Estat d'Israel, Imi es va convertir en el millor instructor de preparació física i Krav Maga a l'Escola de Preparació al Combat. Va servir en les IDF ( Forces de Defensa d’Israel) durant aproximadament vint anys. Durant aquest període va desenvolupar i va millorar el seu mètode únic de defensa personal i combat cos a cos.

 

Després de retirar-se de la vida militar, Imi va començar adaptar el Krav Maga a les necessitats civils. El mètode va ser modificat per a adequar-lo a qualsevol que pogués necessitar-lo per a salvar la seva vida i sobreviure a un atac.

 

1.2 Descripció

El krav Maga és una defensa personal pensada per defensar-se en qualsevol situació i assegurar la teva pròpia vida, per tant, no es regeix per normes i no es considera un esport.

 

El Krav Maga s’utilitza com a defensa personal i per salvar la vida d’un mateix. Per tant, sempre t'ensenyarà a evitar els perills i a fugir de possibles amenaces. Per exemple, en una situació extrema on et trobis indefens i no pots fugir, podem aplicar les nocions del Krav Maga i apuntar on la constitució humana és més feble com: L'engonal, el mentó, els genolls, la cara, nas, orelles…

 

Cal sortir del problema el més ràpid possible i estar preparat per a altres possibles atacs, ja que l'amenaça no acaba fins a estar lluny del conflicte. Cal destacar que el Krav Maga intenta evitar arribar al conflicte, per tant, podem dir que és una defensa personal passiva que espera a ser atacada per a així reaccionar.

 

1.3 Característiques

Destaca la seva eficàcia a rebutjar i sotmetre a l'agressor en situació de combat, tenint en compte fins i tot si aquest és portador d'armes blanques o de foc (fig .2). El Krav Maga és un sistema apte per a totes les edats, condicions físiques i sexes, ja que les tècniques s'ajusten a la capacitat física de cadascun amb l'objectiu de triar la millor estratègia possible segons situació de combat


El krav maga mostra que depenent de qui sigui l'atacant o amb quina agressivitat t'estigui atacant cal actuar d'una forma o una altra. Hi ha moltes tècniques amb dues versions per a adequar-les a diferents contextos:

 

-       La versió sense violència: Simplement es surt del problema amb luxacions.

-       La versió agressiva: S'utilitza la violència sense mesura, ja que l'atacant realment atenta contra la teva vida i has d’aplicar el que sigui més efectiu i contundent per a sortir de la situació.

 

El Krav Maga existeixen tres tipus de posicions defensives anomenades Guàrdies:

 

1. Guàrdia Passiva: L'atac succeeix per sorpresa i ens trobem amb les mans baixes en una posició normal. A ser una posició bastant corrent pots trobar-te en aquesta situació caminant pel carrer, al tren, esperant a l'autobús… (fig.3)


2. Guàrdia Semi passiva: En aquesta guàrdia posem els braços davant del nostre tors, flexionats i amb les palmes obertes, aquestes poden estar mirant-se entre si o cap endavant. Aquesta guàrdia pot donar-se en una situació tant de sorpresa com en conflicte, ja que pujar els braços per a cobrir-se és un moviment totalment natural en una situació inesperada, i en una situació de conflicte verbal o una situació de tensió. Un moviment molt intuïtiu és aixecar els braços per a indicar calma a l'atacant (fig.4). 


3. Guàrdia: La guàrdia s'utilitza una vegada en el conflicte, ja que és la posició més efectiva per a reaccionar davant un atacant, tant per a bloquejar com per a copejar. En aquesta posició un peu està avançat i l'altre es situa enrere lleugerament inclinat cap a l'interior per a tenir un suport sòlid.

 

Els braços estan flexionats aproximadament a l'alçada de la cara, amb els palmells cap a dins. El mateix braç que la cama al capdavant es situa lleugerament avançat. La guàrdia sol ser amb la cama dreta avançada tant si ets dretà com a esquerrà, però això pot variar segons la situació. En moure's en guàrdia és molt important no encreuar cames per a ser sempre el més estable possible. 


El tipus de cops que utilitza el Krav Maga és molt variat i es pot colpejar a qualsevol zona del cos. 

-       Cops de palma

-       Jab: Cop de puny directe amb el puny avançat, normalment és l'esquerre.

-       Croat o directe: Cop de puny amb el puny menys avançat, normalment és el dret.

-       Martells: Es colpeja amb el lateral del puny.

-       Elbow knock: Cop amb el colze.

-       Uppercut: Cop amb el puny ascendent dirigit al mentó

 

A part de colpejar amb els braços també s’utilitzan les cames. Dins dels cops amb cames també entren els cops amb el genoll, trepitjades i diferents variacions de puntades. Cal destacar que la més utilitzada és la puntada lateral al genoll, ja que és molt efectiva i en sortir d'una tècnica és molt ràpid i senzill acabar amb una puntada contundent al genoll i així neutralitzar a l'atacant i tenir una fugida segura.

 

En el krav maga realment es pot utilitzar qualsevol tipus d'atac, però el més important és sortir del problema i si és necessari es pot mossegar, agafar l'engonal o pessigar.

 

En el Krav Maga, en rebre un atac i defensar-lo, s'utilitza un contraatac per a evitar així uns altres possibles atacs.

 

Els contraatacs poden ser:

 

-       Simultanis: Al mateix temps que defenses un atac, tant amb un bloqueig com amb un desviament, colpeges a l'atacant.

 

-       A dos temps: Just després de defensar un atac, mentre l'atacant recull per a colpejar de nou, contraataquem per a evitar aquest segon atac.

 

-       Defensa amb cop: En rebre un atac aquest pot ser defensat amb un altre atac, és a dir, defenses un cop amb un altre cop.

 

En el programa de Krav Maga apareix defensa a terceres persones, tècniques de sòl o la defensa de moltes armes: tant de foc, com ganivets, ampolles trencades, pedres, pals, etc.


 

Al principi i en finalitzar un entrenament es diu la paraula “Kida”. Kida significa arc, però en realitat simbolitza un estat, l'estat Krav Maga o estat d'alerta. En el moment en el qual es pronuncia la paraula Kida a l'inici de l'entrenament s'activa l'estat Krav Maga on tots els teus moviments i gestos són tots en forma d'alerta. En canvi, al finalitzar l’entrenament i es pronuncia “Kida” sortim d'aquest estat per a tornar a un estat normal.

 

El kida s'utilitza en una situació complicada, per exemple si veus una amenaça entres en manera Krav Maga i una vegada fora de perill tornes a l'estat normal.

 

 

2. COMPARACIÓ DEL KRAV MAGA AMB ALTRES DEFENSES PERSONALS

 

2.1 JUDO

2.1.1 Característiques

El Judo és un art marcial originari del Japó. La seva data de fundació es remunta a l'any 1882, per Jiro Kano, qui va reunir diferents sistemes de lluita orientals en un només.

 

Aquest és un esport que té com a objectiu projectar a l'oponent al terra o empresonar-lo en el sòl durant el màxim de temps possible, sent totes dues coses puntuables.

 

Existeixen quatre tècniques fonamentals en el Judo que engloben els fonaments principals, d'aquest art marcial. La primera d'élles és coneguda com Nage Wasa, que es refereix a les projeccions. Aquestes al seu torn comprenen tècniques, que tenen com a objectiu desequilibrar a l'oponent del seu centre de gravetat, facilitant el seu enderrocament.

 

El Osae- komi Wasa, fa al·lusió a les conegudes immobilitzacions. En aquest cas la fi és dominar per damunt al contrincant, guanyant-li la posició i impossibilitant-li la reacció.


 

Les estrangulacions, per part seva, són anomenades Shime Wasa i han de ser aplicades amb molt de compte, només per persones que tinguin cert domini de la tècnica. El coll de l'oponent és empresonat amb les mans, cames i avantbraços.


El Kansetsu- Wasa té a veure amb les luxacions. Igual que l'anterior deu ser aplicada amb particular diligència. Aquesta tècnica fa ús de les mans, braços, axil·les o abdomen per a torçar o doblegar el braç de l'atacant, a l'altura de l'articulació del colze. És ideal en accions de desarmament.


Com en la majoria dels esports de combat, aquest també està dividit per categories de pes fent així que només combats amb algú amb un pes similar al teu, sent així una lluita més justa i equilibrada. 

 

2.1.2 Comparació

A diferència del Krav Maga el judo es divideix en categories de pes i sexe. Al no utilitzar cops i basar-se en projeccions, estrangulacions i luxacions el combat és a molt curta distància.

Per a poder realitzar les tècniques que utilitza el judo és necessari entrar dins de la guàrdia del teu adversari, això significa que entres en una zona on és molt fàcil ser colpejat i molt difícil realitzar una projecció o una estrangulació. Tot això requereix temps, cosa que al carrer no hi ha. Al carrer afecten molts factors, com diversos adversaris o possibles armes, amb els quals el judo no compte (Taula .1)[1] [2] .

  JUDO KRAV MAGA
CATEGORIES Està dividit en categories de pes. No està dividit en cap mena de categoria.
ESTIL DE COMBAT Combat actiu a curta distància. Ús de combat en el sòl. Combat passiu i utilitza tot tipus de distàncies. Utilitza el combat en el sòl.
ZONES ON COPEGEN La zona on se sol colpejar se situa normalment en el tors. No hi ha una zona on colpejar en concret, ja que pot ser en qualsevol part del cos, però els llocs on se sol copejar són l'engonal, el mentó i les costelles
GUÀRDIA No utilitza una guàrdia definida. Té tres tipus de guàrdies:

-passiva

-semipasiva

-guàrdia
TIPUS DE COPS No utilitza cops, es basa en projeccions, estrangulacions i luxacions. El krav maga es basa en defensar-se d'un atac però els cops que utilitza per al contraatac són molt amplis: tot tipus de puntades, cops, luxacions, escombratges, embranzides...

Taula 1. Comparació krav maga amb el judo.

2.2 KARATE

 

2.2.1 Característiques

 

El Karate és un art marcial que es va originar a la Xina en el segle XVI, però es va desenvolupar al Japó continental després de ser transmès a Okinawa i altres illes pròximes.

 

El Karate no utilitza armes, sinó que depèn de tres moviments bàsics de les mans i els peus: embranzides, puntades i cops amb els braços. També inclou diversos escombratges, alguns llançaments i enderrocaments, unes poques luxacions articulars; a més de cops a punts vulnerables, i a punts nerviosos.

 

Cal ressaltar, que en tornejos oficials, només són acceptats els cops per sobre de la cintura. Aquests s'efectuen amb les mans, colzes, genolls i peus. Per a practicar totalment aquest esport, es requereix d'exercicis que ajudin a flexibilitzar i endurir els músculs. També són importants els exercicis respiratoris, ja que els crits són fonamentals a mantenir el ritme de l'atac en el karate.


2.2.2 Comparació

 

El karate utilitza una guàrdia més baixa i més lateral que el krav maga i la seva zona d'atac és normalment el tors. A diferència del krav Maga en el karate no se sol agarrar ni luxar i és un combat actiu, és a dir se centra en copejar al contrincant deixant en segon pla els desviaments o els bloquejos. En el karate com en molts altres esports no està permès copejar l'engonal, i en el krav maga és una de les zones més utilitzades per a atacar.

 

El karate es divideix en tres aspectes: aprenentatge de les tècniques, execució de les katas, que és una lluita imaginària pautada contra diferents atacants i finalment la competició. El krav maga té una cosa similar a les katas, el shadow combat, que és un combat imaginari contra diferents atacants però sense tenir cap mena de pauta, això s'usa per a aprendre a crear les teves pròpies combinacions de cops i a coordinar moviments (Taula .2)

 

 

  KARATE KRAV MAGA
CATEGORIES Està dividit en categories de pes. No està dividit en cap mena de categoria.
ESTIL DE COMBAT És un estil de combat actiu, se centra en copejar al contrincant deixant en segon pla els desviaments o els bloquejos. No utilitza combat en el sòl y no té defenses contra armes. Combat passiu, se centra en defensar-se contra tota mena d'atacs. Utilitza el combat en el sòl y la defensa contra armes.
ZONES ON COPEGEN La zona on se sol colpejar se situa normalment en el tors.

No s'utilitzen cops en l'engonal.  
No hi ha una zona on colpejar en concret, ja que pot ser en qualsevol part del cos, però els llocs on se sol copejar són l'engonal, el mentó i les costelles
GUÀRDIA Utilitza una guàrdia lateral és a dir tot el cos està situat cap a una direcció excepte el cap i els braços que aquests se situen mirant al contrincant.

Els braços se situen enfront del tors.
Té tres tipus de guàrdies.

-Passiva

-Semi passiva

-Guàrdia (guàrdia de combat) Els braços estan flexionats aproximadament a l'altura de la cara amb les palmes cap a dins i el mateix braç que la cama al capdavant se situa lleugerament avançat
TIPUS DE COPS Depèn de tres moviments bàsics de les mans i els peus: embranzides, puntades i cops amb els braços. També inclou: diversos escombratges, alguns llançaments i enderrocaments El krav maga es basa en defensar-se d'un atac però els cops que utilitza per al contraatac són molt amplis: tot tipus de puntades, cops, luxacions, escombratges, embranzides...

Taula .2 Comparació krav maga amb el karate.

 

2.3 BOXA

           

2.1.1 Característiques

La boxa va tenir el seu origen a Anglaterra, entre el segle XVIII i XIX, el qual era lluitat de mans nues, convertint-lo en un esport brutal i violent. Anys després aquest esport va començar a ser regulat, especialment en 1867 amb la formulació de les Regles de Queenberry.

 

L'objectiu de la boxa és encertar el major nombre de cops directes en l'adversari, sent que al final els jutges fan una votació entre ells fins a aconseguir un veredicte sobre quin dels atletes va fer més punts amb els cops.


També es pot guanyar un combat si:

-       Fer que l'adversari caigui 2 a 3 vegades en la lona en el mateix round.

-        Fer nocaute, sent que l'adversari cau a terra o es recolza en les cordes, i l'àrbitre compta fins a 10 i l'atleta no aconsegueix aixecar-se en aquest temps.

-        L'àrbitre pot també marcar un knockout tècnic. Això succeeix quan un dels boxadors porta amb si molts cops consecutius i l'àrbitre considera que no està aconseguint rebre'ls.

-       Finalment, un dels assistents pot jugar la tovallola al sòl, significant que estan desistint del combat.

 

Perquè les lluites siguin més justes, els boxejadors es divideixen per categories de pes. Així cada boxejador només lluita amb un altre boxejador de pes similar al seu, fent els combats molt més justos i equilibrats.

 

2.3 Comparació

Krav Maga normalment utilitzar tot tipus de cops incloent puntades. La zona on es colpeja és el tors i la cara, no es colpeja en la zona més vulnerable que és l'engonal ja que en competicions està molt penalitzat. No existeixen defenses, ni deflecciones, ni bloquejos sol s'utilitzen esquives. A més, la guardia de la boxa es centra exclusivament a cobrir la cara situant els punys molt prop d'aquesta, en canvi, en el Krav Maga seria inviable ja que al no utilitzar guants hi ha risc de colpejar-se a un mateix (Taula .3).

 

 

  BOXA KRAV MAGA
CATEGORIES Està dividit en categories de pes i sexe. No està dividit en cap mena de categoria.
ESTIL DE COMBAT Combat actiu, se centra en encertar el major nombre de cops directes en l'adversari.

No existeixen defenses, ni defleccions, ni agarris, ni bloquejos sol s'utilitzen esquives.

No utilitza combat en el sòl y no utilitza armes.    
Combat passiu, se centra en defensar-se contra tota mena d'atacs. Utilitza el combat en el sòl y la defensa contra armes.
ZONES ON COPEGEN  Se sol pegar a la cara i al tors, no es colpeja en la zona més vulnerable que és l'engonal ja que en competicions està molt penalitzat.   No hi ha una zona on colpejar en concret, ja que pot ser en qualsevol part del cos, però els llocs on se sol copejar són l'engonal, el mentó i les costelles
GUÀRDIA La guàrdia de la boxa se centra exclusivament a cobrir la cara situant els punys molt prop d'aquesta. Té tres tipus de guàrdies.

-Passiva

-Semi passiva

-Guàrdia (guàrdia de combat) Els braços estan flexionats aproximadament a l'altura de la cara amb les palmes cap a dins i el mateix braç que la cama al capdavant se situa lleugerament avançat.

En tenir les palmes obertes i lluny de la cara hi ha menys risc de donar-se a un mateix.  
TIPUS DE COPS En la boxa només s'utilitzen cops de puny   El krav maga es basa en defensar-se d'un atac però els cops que utilitza per al contraatac són molt amplis: tot tipus de puntades, cops, luxacions, escombratges, embranzides...

Taula .3 Comparació krav maga amb el boxa.

2.4 MUAY THAI

 

2.4.1 Característiques

El muay thai té el seu origen a Siam, conegut actualment com Tailàndia. Conegut com a boxa tailandesa en el nostre idioma, o tradicionalment conegut com l'art marcial de les vuit extremitats.

El muay thai va passar de ser el molt efectiu i poderós art marcial del regne de Siam, necessari per a defensar les fronteres i a la població mateixa, a l'esport nacional de Tailàndia, que compta amb gran quantitat de practicants i competidors professionals, i que en cada campionat convoca a vegades fins a a milers d'espectadors.


 


És un art marcial ràpid on els cops principals estan formats i seqüenciats pels peus mitjançant cops tècnics combinats amb les dues cames, braços, peus, genolls i colzes a més d'ús de tècniques pròpies del jui-jitsu com són alguns escombratges, subjeccions i llançaments davant oponents de major envergadura i pes.

 

 2.4.2 Comparació

El muay thai té cops molt variats i molts tipus de puntades com el Krav Maga. El seu guàrdia té les cames més tancades que en la guàrdia del krav maga i, com en gairebé tots els esports, els cops en l'engonal no s'utilitzen. El krav maga s'adapta a tota mena de situació que pugui succeir al carrer per tant hi ha tècniques de sòl i en el muay thai està prohibit arribar al combat a terra o l'ús de qualsevol tipus d'armes (Taula .4)

  BOXA KRAV MAGA
CATEGORIES Està dividit en categories de edat i sexe. No està dividit en cap mena de categoria.
ESTIL DE COMBAT És un estil de combat actiu, se centra en copejar al contrincant deixant en segon pla els desviaments o els bloquejos. No s'utilitza el combat en el sòl ni armes. Combat passiu, se centra en defensar-se contra tota mena d'atacs. Utilitza el combat en el sòl y la defensa contra armes.
ZONES ON COPEGEN Es colpeja en tot el cos menys l'engonal.   No hi ha una zona on colpejar en concret, ja que pot ser en qualsevol part del cos, però els llocs on se sol copejar són l'engonal, el mentó i les costelles
GUÀRDIA El muay thai utilitza una guàrdia amb les cames bastant tancades per a així poder facilitar les puntades. Els braços se situen prop de la cara i amb els punys tancats mirant-se entre ells. Té tres tipus de guàrdies.

-Passiva

-Semi passiva

-Guàrdia (guàrdia de combat) Els braços estan flexionats aproximadament a l'altura de la cara amb les palmes cap a dins i el mateix braç que la cama al capdavant se situa lleugerament avançat.

En tenir les palmes obertes i lluny de la cara hi ha menys risc de donar-se a un mateix.  
TIPUS DE COPS El muay thai té cops molt variats i molts tipus de puntades.   El krav maga es basa en defensar-se d'un atac però els cops que utilitza per al contraatac són molt amplis: tot tipus de puntades, cops, luxacions, escombratges, embranzides...

Taula .4 Comparació del krav maga amb el muay thai. 

 

 

3. VISIÓ PERIFÈRICA

 

3.1 CONCEPTE

Com se'ns explica al punt 8 del Journal of Vision December 2011, Vol.11, 13 la visió perifèrica o visió tangencial és una part de la percepció visual que ocorre fora del centre de l'acte visual. La visió perifèrica es forma fora de la màcula, en la perifèria de la retina. És un tipus de visió poc rica en detalls, on l'individu percep la presència d'objectes i moviments, però sense nitidesa, gairebé desenfocats. Això passa perquè la llum incideix en els ulls només de forma rectilínia front als nostres ulls i allò que està al voltant apareix desenfocat.

Hi ha un ampli conjunt de punts no-centrals en el camp de visió que s'inclouen en la noció de visió perifèrica. Contràriament a la visió fòveal que es tracta del punt de major agudesa visual en la qual l'ull s'atura sobre un punt de fixació per obtenir els detalls amb alt poder de resolució, la visió perifèrica proporciona impressions globals, comprimides i deformades dels camp de visió total.

La visió perifèrica proporciona fins a 100 imatges per segon en lloc de les 3 a 4 en el cas de la visió foveal. 

3.2 JOHN GREENWOOD TEST VISUAL

John Greenwood va crear una sèrie de proves l’any 2007 per a estudiar el camp visual de les persones. Aquestes proves situa diferents rellotges en diverses posicions perquè la persona mentre mira un punt en el centre digui les posicions dels rellotges (Fig.16).

John Greenwood a partir d'aquestes proves va observar que la capacitat de distingir objectes en la visió perifèrica varia significativament entre individus.


 

4. ATENCIÓ

 

4.1 CONCEPTE

 

Segons l’article Salud y bienestar de Setembre 19, 2012” diu que l'atenció podria definir-se com: “la capacitat de generar, seleccionar, dirigir i mantenir un nivell d'activació adequat per a processar la informació rellevant. Dit d'una altra forma, l'atenció és un procés que té lloc a nivell cognitiu i que permet orientar-nos cap a aquells estímuls que són rellevants, ignorant els que no ho són per a actuar en conseqüència”.

 

També explica que existeixen una sèrie de característiques que es troben implícites en la seva definició, i que són importants conèixer per a entendre la importància d'aquesta funció cognitiva. Entre aquestes cal destacar:

 

-       Amplitud: Quantitat d'informació que podem atendre al mateix temps i quantitat de tasques que podem realitzar de forma simultània. Cal tenir en compte que l'atenció és un recurs limitat i encara que es pugui atendre a més d'una cosa alhora arribarà un punt en el qual no sigui possible.

 

-       Intensitat: És entesa com la quantitat de recursos d'atenció que es presten a un estímul donat. És a dir, hi ha tasques que poden ser realitzades pràcticament sense parar esment, aquestes es diuen tasques automàtiques, i en canvi hi ha tasques que requereixen molta atenció, aquestes es diuen tasques controlades.

 

-       Control: L'atenció pot ser voluntària o involuntària. En l'atenció voluntària o activa la persona ha de realitzar un esforç mental per a mobilitzar-la, processar la informació entrant i mantenir-la el temps necessari per a posteriorment donar la resposta més adequada. És a dir, l'individu controla i regula els processos cognitius destinats a fer una tasca mental. Per contra, existeixen estímuls que, per si sols, són capaços d'atreure els nostres recursos d'atenció sense requerir cap esforç per part nostra, parlem d'atenció involuntària o passiva.

 

4.2 FOCUS D’ATENCIÓ

 

El focus d'atenció pot dividir-se segons la seva adreça:

-       Extern: Estímuls que procedeixen de l'entorn.

-       Intern: Estímuls que procedeixen del propi individu.

 

Segons la seva amplitud:

-       Ampli: Permet percebre diversos estímuls alhora.

-       Estret: L'individu realitza un filtre dels estímuls no desitjats. És a dir, l'individu bloqueja la resta de distraccions per a atendre una única tasca.

 

4.3 TIPUS D’ATENCIÓ

-       Atenció selectiva o atenció focalitzada: capacitat per a seleccionar i centrar l'atenció en un sol estímul descartant uns altres rellevants que poden interferir en el procés.

-       Atenció sostinguda: capacidad para mantener en el tiempo la atención y responder adecuadamente.

-       Atenció dividida: capacitat de focalitzar l'atenció en dues o més tasques al mateix temps. Per exemple, conduir i escoltar música al mateix temps.

-       Atenció alterna: capacitat que ens permet canviar el focus d'atenció entre tasques que requereixin respostes cognitives diferents. 

 

5. AGILITAT

 

5.1 AGILITAT FÍSICA

L’article “Teoría Elemental del Entrenamiento de 2014” defineix l’agilitat física com: “la capacitat d'aprendre en poc temps moviments d'una difícil execució, així com de reaccionar ràpidament amb moviments adequats davant situacions canviants. Ser àgil significa per això, ser mòbil, no ser maldestre”. Per tant, l'agilitat és necessària en tota disciplina esportiva. En les disciplines amb moviments de difícil realització és especialment important per a l'augment del rendiment.

El desenvolupament de l'agilitat i la velocitat està directament relacionada amb factors del sistema nerviós i els mecanismes de transmissió dels impulsos nerviosos de les cèl·lules neuronals i les seves estructures funcionals.

 

Com Nikolay Ozolin explica al seu llibre "Sistema contemporani d'entrenament esportiu" l'agilitat consisteix en:

"La capacitat per a resoldre de forma ràpida i sense problemes les tasques motores, particularment aquelles que sorgeixen de forma inesperada, és com el pic de l'habilitat de l'atleta per a coordinar els seus moviments. L'agilitat està vinculada orgànicament per força, velocitat, resistència i flexibilitat. Per tant el desenvolupament de totes aquestes qualitats permet una major agilitat.” (N.G.Ozolin, 1989).

6. AGRESSIVITAT

 

6.1 CONCEPTE

Segons l’article de la revista IIPSI ”Estudio psicométrico de la versión española del cuestionario de Buss y Perry” l’agressivitat és un conjunt de patrons d'activitat que poden manifestar-se amb intensitat variable.

6.2 TIPUS D’AGRESSIVITAT

En concret a nivell general podem establir que existeixen quatre tipus clarament delimitats d'agressivitat.

-Agressivitat física: Conducta amb finalitat de ferir a una persona de manera directa o indirecta mitjançant agressions, és a dir, colpejant, empeyant o mitjançant qualsevol tipus de gesticulació agresiva. (Berkowitz, 1996).

-Agressivitat verbal: Conducta amb finalitat de ferir a una persona de manera directa o indirecta mitjançant comentaris ofensius i contundents (Berkowitz, 1996).

-Hostilitat: Tal com aquest autor afirma, s'expressa hostilitat quan diem que algú ens disgusta, especialment si desitgem el mal per a aquesta persona. Un individu hostil és algú que normalment fa avaluacions negatives d'i cap als altres, mostrant menyspreu o disgust global per moltes persones (Spielberger, Jacobs, Rusell i Crane, 1983).

-Ira: La ira és una reacció d'irritació, fúria o còlera que implica sentiments d'enuig o empipament d'intensitat variable.variable (Spielberger, Jacobs, Rusell, y Crane, 1983).

 

 

BLOC 2 - PART EXPERIMENTAL

●     ASPECTES GENERALS DE LA PART EXPERIMENTAL

●     RESULTATS

●     CONCLUSIÓNS

●     AGRAÏMENTS

●     BIBLIOGRAFIA

●     ANNEX

 

7. ASPECTES GENERALS PART EXPERIMENTAL

 

A l'hora de dur a terme la part experimental del present treball, he considerat diversos instruments d’avaluació per tal d'obtenir els resultats relacionats amb la hipòtesi i els objectius ja esmentats a l'inici del projecte.

Per tenir una millor organització d'aquest bloc experimental, a continuació es comentaran les tres fases que permetran desenvolupar l'estudi:

●     FASE 2: Avaluació inicial.

●     FASE 3: Avaluació final.

●     FASE 4: Buidatge de resultats.

7.1 VARIABLES ESTUDIADES

-       Visió perifèrica

-       Agilitat mental

-       Atenció sostinguda

-       Agilitat física

-       Agressivitat

7.2 MOSTRA

Els deu subjectes escollits havien començat a practicar Krav Maga com a màxim el mes anterior a les primeres proves, per tant tenien una experiència en el Krav Maga mínima o gairebé nul·la. S’ha realitzat una grella de cada subjecte amb les dades rellevants i els resultats que han obtingut a totes les proves de cada subjecte.(Annex)

Dades rellevants de cada subjecte:

- Sexe

- Edat

- Pes

 

7.3 INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ

7.3.1 Test visual de John Greenwood

Per a l'avaluació de la visió perifèrica utilitzaré el test visual “24 agulles” creat per John Greenwood al 2007 conjuntament amb altres tests visuals.

El test visual conté dues imatges que contenen 24 rellotges, amb la direcció de les seves agulles apuntant en diferents direccions. En la primera imatge els rellotges estan situats als laterals i en la segona estan situats en la zona superior i inferior. La persona a avaluar ha de mirar fixament el punt vermell situat en el centre de la imatge i dir en veu alta la direcció de totes les agulles en ordre per a així comptabilitzar totes les seves fallades.

   

7.3.2 El fantasma

El joc del fantasma ens mostra l'agilitat mental i l'atenció sostinguda de cada individu a avaluar. El joc consisteix a treure la carta superior de la baralla de tal manera que quedi visible. Llavors el jugador ha d'intentar agafar l'objecte que coincideix en forma i color de l'objecte visible en la carta. Si no hi ha objecte que compleixi els requisits, els jugador ha d'agafar el que ni es mostri en la carta ni comparteixi color amb cap dels objectes que apareixen en ella.

7.3.3 D’assegut a paret

En la prova d'assegut a paret consisteix a avaluar el temps de resposta, però sobretot ens mostra l'agilitat física de cada subjecte. La prova consisteix a estar assegut en sentit contrari a una paret situada a 6 metres, en escoltar el senyal el subjecte ha de redreçar-se i córrer el més ràpid possible fins a arribar a la paret.

 

7.3.4 Tres cons

En la prova dels tres cons podem examinar l'agilitat mental i física. Aquesta prova consisteix a denominar tres cons de diferents colors de manera desordenades, és a dir al primer con el cridarem dos, al segon el cridarem un i al tercer el cridarem un. El subjecte se situarà a una distància de 5 metres dels cons i en escoltar el nom que hem denominat a cada con aquest haurà d'anar el més ràpid possible a agafar el con correcte.

El cervell assimila un nom a certes posicions o colors i en canviar aquests noms el cervell necessita fer un sobreesforç e utilitzar l'agilitat mental per a arribar al lloc al lloc correcte. Una vegada assimilada la informació ha d'arribar fins al lloc correcte i per a això es necessita d'agilitat física.


 

7.3.5 Test agressivitat

El qüestionari de Buss i Perry (1992) és una de les eines més utilitzades per l'estudi de la conducta agressiva. El qüestionari consta de vint afirmacions les quals els subjecte ha de puntuar de l'1 al 5 segons com d'identificat se senti amb l'afirmació, sent l'u poc identificat i el 5 molt identificat.

El qüestionari està dividit en quatre apartats diferenciats, les 7 primeres preguntes estan enfocades a l’agressivitat física, de la pregunta 8 a la 11 estan enfocades a l’agressivitat verbal, de la pregunta 12 a la 15 están enfocades a la ira i de la pregunta 16 a la 20 a la Hostilitat.(ANNEX)

Sumant els resultats dels quatre apartats obtindrem el resultat final que mostrarà el nivell d'agressivitat del subjecte que es podrà classificar dins d'un dels 5 grups:

- Molt alta

- Alta

- Mitja

- Baixa

- Molt Baixa

 

7.3.6 Entrevista Personal

L'entrevista consta de 4 preguntes a l'avaluació inicial i 7 a l'Avaluació final.

Les preguntes inicials estan orientades al descobriment del Krav Maga, la preferència davant d'altres defenses personals i la motivació per practicar-la. Les preguntes finals ja van més enfocades a comparacions més detallades, diferència de avanç i després de la pràctica del Krav Maga, confiança i nivell de seguretat davant els riscos del dia a dia.

 

7.4.6.1 PREGUNTES INICIALS

1. Com vas descobrir el krav Maga?

 

2. Quina va ser la teva motivació per aprendre krav maga?

 

3. Perquè vas decidir fer krav maga i no cap altre art marcial?

 

4. Penses que el krav maga realment serveix per a situacions reals?

 

7.4.6.2 PREGUNTES FINALS

5. Et sents segur al anar sol pel carrer?

 

6. Penses que ara mateix sabries com reaccionar davant d'una situació de perill?

 

7. Creus que ara vas atent als possibles perills pel carrer?

 

8. Diries que tens confiança en tu mateix?

 

9. Creus que el Krav maga consciència a les persones de perills reals?

 

10. Que és el que més t'agrada del Krav Maga?

 

11. Que veus que té el krav maga que altres arts marcials no tenen?

 

 


 Resultats obtinguts al Test d’Agressivitat